És normal créixer entre desenes de llunàtics? Per al nen protagonista daquesta novel·la, el fill del director dun hospital psiquiàtric, sí. De fet, al llarg de la seva curta vida no ha conegut res més. Enmig de les baralles amb els seus germans, Joachim es passa la infantesa mirant de cridar latenció del seu admirat i brillant pare. Lúnic moment en què és realment feliç és quan un pacient gegantí el puja a les espatlles i junts corren pels jardins de lhospital.
En aquesta obra autobiogràfica «inventar significa recordar», diu en un moment donat el protagonista, bojament entretinguda, increïblement divertida i profundament trista, Joachim Meyerhoff ens parla duna família normal que viu en un lloc estrany i dels seus esforços per mantenir-se unida. Amb humor i una tendresa gens complaent, ens parla de la infantesa i la seva pèrdua, de lenyorament que persisteix i, sobretot, de la memòria, lúnica que és capaç de produir una història tan vital i enlluernadora com aquesta.
