PARELLES DE CONTE, CONTES EN PARELLA 2024-2025

Gravacions del curs
PARELLES DE CONTE, CONTES EN PARELLA

Club de lectura de grans contistes clàssics
Això va de parelles. De contistes i de parelles. Perquè els bons textos, els bons autors, encara ho són més quan els posem en contacte. Proposem un recorregut per setze clàssics moderns de la literatura universal en vuit sessions que els emparellen per afinitats especialment fructíferes: el tractament de l'amor, del terror, de la guerra, de la ironia, de la faula, de l'absurd, de la relació amb la natura... Algunes parelles que semblen naturals; d'altres que semblen com l'aigua i l'oli. Totes, però, ens faran gaudir dels textos amb ulleres privilegiades. Amb més riquesa i profunditat que si els llegíssim sols. Calders, Tolstoi, Lispector, Calvino... Farem ballar els autors com no t'hauries imaginat mai.

CONDUCTORS:

ALBA CAYÓN va ser actriu i productora teatral: avui és editora. Es va llicenciar en art dramàtic a l'Institut del Teatre i té un màster en producció d'espectacles i un altre en creació i representació d'identitats culturals, tots dos a la Universitat de Barcelona. Ha cursat estudis literaris, també a la UB, on va conèixer Jordi Puig, amb qui, des de llavors, treballen plegats per tal d'encomanar la passió pels llibres i la lectura. Com a actriu i productora, va girar per tot arreu, acumulant més de 15 anys d'experiència en la gestió de projectes culturals. Des del 2016 treballa a Comanegra, on avui exerceix de directora general.

JORDI PUIG va ser jardiner i laborant metal·lúrgic: avui és editor. Es va graduar en Estudis Literaris amb premi extraordinari a la Universitat de Barcelona i té el màster en Edició de la Universitat Pompeu Fabra amb el projecte final ‘Matar el monstre', publicat a Comanegra. Ha publicat a revistes com Núvol, L'Avenç i Caràcters; però mai un conte. Va entrar a treballar a Comanegra el 2015 i des del 2018 hi exerceix de director editorial, havent creat i dirigint, entre d'altres, la col·lecció Portàtils, que acull grans contistes de la literatura universal i que fa de motor d'aquest curs.

ON I QUAN?

El cicle es desenvoluparà un dijous al mes a la Nollegiu del Clot de manera presencial. Si no podeu assistir-hi perquè sou de fora, podreu seguir les sessions via zoom en directe. Si algun dia no podeu venir i voleu recuperar la sessió, podreu recuperar-la adquirint-la a través de la web. Si esteu inscrits al cicle, ho podreu fer amb un 50% de descompte.

PROGRAMA:

17 d'octubre

COLETTE (1873-1954) i Alberto MORAVIA (1907-1990)
París-Roma, un viatge de supervivència. La gran dama de les lletres franceses de la primera meitat del segle XX i un dels autors italians més influents de la segona meitat de segle. Dos autors amb vocació escènica, teatral, amb contes que reclamen ser llegits en veu alta. En llegirem els contrastos quan descriuen les relacions home-dona, el paper de les desigualtats en els seus contes, el feminisme i el masclisme, la violència que implica la riquesa i la pobresa, i en veurem punts de contacte sorprenents.

21 de novembre

SAKI (1870-1916) i Pere CALDERS (1912-1994)
Aquí hem vingut a riure. Saki és el pare de l'humor literari anglès i Pere Calders la ironia més sofisticada i àcida de la literatura catalana del segle XX. Sempre hem sentit dir que l'humor català s'assembla més a l'anglès que a cap altre: què hi ha de cert? Llegim els grans referents de les dues literatures per agafar-ne mostres, veure'n semblances i diferències. Saki va morir molt jove, torturat i descregut; Calders va arribar a vell sent un juganer i un home compromès. Com marca això el to dels seus contes?

30 gener

Franz KAFKA (1883-1924) i Siguizmund KRIJANOVSKI (1887-1950)
Praga-Moscou: l'absurd d'Europa en la seva màxima esplendor. De Kafka tothom en sap alguna cosa, de Krijijanovski gairebé ningú. Un és l'autor més reinterpretat del segle XX; l'altre és un geni enterrat per la cleda soviètica i «conegut per ser desconegut». Dos contemporanis més units del que sembla, però. Primer, l'estranyament: el narrador «alemany» va néixer a la República Txeca en una família de minoria jueva; el narrador «rus» va néixer a Kíiv en una família d'origen polonès. Tots dos van captar amb un tràgic sentit de l'humor la bulímia burocràtica, i fins i tot van escriure dues versions del mateix conte. Ho veurem.

27 febrer

Italo CALVINO (1923-1985) i Anna MURIÀ (1904-2002)
Dues maneres d'anar a la guerra. Italo Calvino i Anna Murià van ser autors marcats per les guerres civils italiana i espanyola, i van prendre posició contra l'auge del feixisme als seus països. L'italià va ser combatent de guerra; la catalana va fer tots els papers de l'auca literària en favor de la causa republicana, i va marxar a l'exili. Tots dos van escriure contes sobre l'experiència de la guerra amb una riquesa de registres admirable, posant l'estil literari per sobre de tot. Una de les característiques comunes que més ens pot sorprendre és la sensualitat, i ens hi fixarem bé.

20 de març

Lev TOLSTOI (1828-1910) i Italo SVEVO (1861-1928)
L'home davant de l'home. Tenim més vocació d'ajudar-nos o de destruir-nos, els éssers humans? Quin paper ha de tenir l'artista, l'escriptor, en aquesta balança en etern reequilibri que conté l'individu i la col·lectivitat? Lev Tolstoi és un dels grans estendards de la perfecció artística que busca l'elevació moral; Italo Svevo es va definir a si mateix com un delinqüent neuròtic i va rebutjar completament que la literatura hagués de representar cap model de conducta ni de societat. Els uneix sorprenentment un altre gegant, James Joyce, i intentarem entendre per què.

3 d'abril

Herman MELVILLE (1819-1891) i Jack LONDON (1876-1919)
L'home contra la natura. Una de mariners americans. Dos dels escriptors més influents de la literatura americana de tots els temps van escriure els seus millors contes posant a prova l'home en situacions d'inclemència radical davant la natura. Fred, temporals terrorífics, naufragis, contacte amb els «bàrbars» i dues maneres d'entendre la condició humana i el paper de la literatura al món. L'ofici d'escriure. Llegirem els paisatges més bastos i els contes més continguts de dos autors de llargues distàncies.

22 de maig

Clarice LISPECTOR (1920-1977) i MACHADO DE ASSIS (1839-1908)
Viatge al Brasil a coll de gegants. Pot haver-hi discussió entre ells però poca més enllà d'aquí: Lispector i Machado són els dos grans més grans de la literatura brasilera, els seus contes brillen per sobre de la resta de la seva obra i en tots dos casos han sigut inèdits en català fins fa ben poc. Aparentment són als antípodes literaris, però és així? En què s'assemblen? Lispector i Machado estan units per Rio de Janeiro i per retratar magistralment les esquerdes de les contradiccions humanes, però no només per això.

19 de juny

Edgar Allan POE (1809-1849) i Angela CARTER (1940-1992)
Una història de por, de fantasia i falsos enemics. Aquí hi ha dos dels grans mestres del terror del segle XIX i XX, segons com ens ho mirem. Dos autors morts prematurament que van fer de la incomoditat moral, el trencament de tabús i tòpics, la seva guia vital. Estripar la convenció i crear-ne una de nova. Carter va ser la gran revisora dels contes de fades, i va llegir Poe millor que ningú. I hi ha un Poe més enllà del gran tòpic. Quan els llegim ens poden semblar la nit i el dia, però ens adonarem que junts es llegeixen millor que per separat.