Nofilmeu 2020-2021

Sinopsis

NOFILMEU 2020-2021
CICLE D'APROXIMACIÓ AL CINEMA

QUÈ ÉS?

Portàvem temps parlant de fer alguna cosa sobre cinema però no trobàvem ni el moment ni la persona per fer-ho. I un dia, parlant amb Oriol Alonso Cano, el nostre mestre particular de filosofia, ens vam adonar que ell era la persona adequada. La seva mirada humanista sobre el setè art ens servirà per fer una història del cinema que ens permetrà acostar-nos-hi amb una mirada pluridisciplinar: històrica, humanística, social i tècnica i demostrar-nos que darrera de tot bon cinema hi ha una aspiració a assolir i plasmar la bellesa en les seves múltiples formes.

ON ES FA:

El cicle es podrà seguir presencialment a la Nollegiu del Poblenou i virtualment a través de zoom. De manera que ja no hi ha arguments de l'estil oh! És que em queda lluny, és que plou, és que fa sol, és que les bruixes es pentinen... I si us perdeu alguna sessió la podreu recuperar posteriorment. I si no podeu assistir cap dia però us matriculeu rebreu tot el curs en diferit.

QUAN ES FA:

El cicle consta de 9 sessions que es fan mensualment d'octubre a juny i es farà els dimecres a les 19h.

QUI ÉS EL NOSTRE DIRECTOR-GUIA? Oriol Alonso Cano

Doctor en Filosofia i graduat en Psicologia, ha realitzat estudis i treballs, entre d'ells d'anàlisi cinematogràfica, que han estat publicats en revistes especialitzades tant nacionals com internacionals de filosofia, psicologia, belles Arts, antropologia, medicina, sociologia o política. És professor en diverses universitats i forma part de projectes culturals varis. Escriptor i articulista en diversos mitjans de comunicació, és autor de Encarnaciones del capitalismo (Carena, 2014), Experiencia de ausencia (Anthropos, 2015) i coordinador d'Archipiélago. Retrato polifónico de Rafael Argullol (Ediciones del Subsuelo, 2015). Ha publicat també el poemari La carícia del fantasma.

PROGRAMA:

Dimecres, 4 de novembre, 19h
Chaplin i el problema de la paraula

Imatge en moviment. Màgia i espectacles clandestins.... Els orígens del cinema estan molt lluny del que actualment entenem com a tal. En aquesta sessió abordarem la qüestió de la seva gènesi, del seu desenvolupament fins erigir-se en l'industria que és, així com, sobretot, tractarem la irrupció de la sonoritat i de les múltiples implicacions que va generar el seu establiment en el desenvolupament cinematogràfic.

Pel·lícules recomanades per veure a propòsit d'aquesta sessió:

Viaje a la luna (George Méliès, 1902).
M, el vampiro de Düsserdolf (Fritz Lang, 1931).
Tiempos modernos (Charles Chaplin, 1936).
El gran dictador (Charles Chaplin, 1940).
Candilejas (Charles Chaplin, 1952).

Dimecres, 18 de novembre 2020, 19h
De Metropolis a Matrix (i més enllà): El control social.

Una de les temàtiques més importants de la historia del cinema és retractar la manera en que els subjectes són súbdits més o menys inconscientment del sistema en el que es troben. En aquesta sessió observarem de quina manera la representació cinematogràfica ha intentat tractar aquesta submissió i com ha posat en qüestió el tema del poder.

Pel·lícules recomanades per veure a propòsit d'aquesta sessió:

Metrópolis (Fritz Lang, 1927).
Alphaville (Jean-Luc Godard, 1965).
Fahrenheit 451 (François Truffaut, 1966).
THX 1138 (Geroge Lucas, 1971)
Matrix (Lana Wachowski, Lilly Wachowski, 1999).

Dimecres, 16 de desembre 2020, 19h
Tarkovski i la poètica de la imatge.

La imatge no únicament implica una posada en escena més o menys acurada o estudiada dels diferents elements que entren en joc en la representació, sinó que en moltes vegades té una dimensió metafòrica, al·legòrica, suggestiva, evocadora... es a dir, té una dimensió poètica. Veurem en aquesta sessió la capacitat evocadora i poètica de la imatge a partir d'un dels seus exponents claus: Andrei Tarkovski.

Pel·lícules recomanades per veure a propòsit d'aquesta sessió:
La infància de Iván (Andrei Tarkovski, 1962).
Andrei Rublev (Andrei Tarkovski, 1966).
Solaris (Andrei Tarkovski, 1972).
El espejo (Andrei Tarkovski, 1975).
Stalker (Andrei Tarkovski, 1979).
Nostalgia (Andrei Tarkovski, 1983).

Dimecres, 27 de gener 2021, 19h.
De John Ford a Kevin Smith: La desconstrucció de la masculinitat.

La construcció i representació dels gèneres en el món del cinema és quelcom patent des dels seus inicis. Idiosincràsies de gènere que el cinema, en gran mesura com a fenomen de masses, ha contribuït a establir. En aquesta sessió veure'm de quina manera es (des)construeix la imatge de la masculinitat des de la visió arquetípica del mascle del western o cinema negre, fins arribar a la masculinitat trencada, foradada, insegura en moltes de les actuals representacions cinematogràfiques.

Pel·lícules recomanades per veure a propòsit d'aquesta sessió:
La diligencia (John Ford, 1939)
Gilda (Charles Vidor, 1946).
Grupo Salvaje (Sam Peckinpah, 1969).
Tarde de Perros (Sidney Lumet, 1975)
Clerks (Kevin Smith, 1994).

Dimecres, 24 de febrer 2021, 19h.
Manifest dogma i la impossibilitat de la representació.

Com representar la realitat? La càmera és un obstacle, bé... Com podem fer per que sigui una part més de la nostra anatomia i ens ajudi a capturar les vel·leïtats d'allò real? En aquesta sessió abordarem el problema de la representació de la realitat, de la qüestió de la ficció i del simulacre, i com jugar amb aquestes categories, segons diferents autors com Rossellini, von Trier, etc. i que ja trobem present des dels inicis cinematogràfics.

Pel·lícules recomanades per veure a propòsit d'aquesta sessió:
Alemania, año cero. (Roberto Rossellini, 1948).
Celebración (Thomas Vinterberg, 1998).
Los idiotas (Lars von Trier, 1998).
Inland Empire (David Lynch, 2007).

Dimecres, 24 de març 2021, 19h.
De Camins de Glòria a 1917: La representació de la guerra com a màxima manifestació de l'antibel·licisme.

De quina manera el cinema ha retratat la guerra? Com des de la representació de la nuesa de la irracionalitat absoluta del conflicte bèl·lic, podem fer una crítica visceral del fenomen? En aquesta sessió abordarem la temàtica del abordatge cinematogràfic de la guerra, i com des de les mirades de diferents directors i directores com Kubrick, Coppola, Spielberg, Malick, Bigelow, etc. aquesta representació transcendeix els llindars del gènere per convertir-se en visions de la natura i condició humana.

Pel·lícules recomanades per veure a propòsit d'aquesta sessió:
Senderos de gloria (Stanley Kubrick, 1956).
Platoon (Oliver Stone, 1986).
La chaqueta metàl·lica (Stanley Kubrick, 1987).
La delgada línia roja (Terrence Malick, 1998).
1917 (Sam Mendes, 2019).

Dimecres, 28 d'abril 2021, 19h
De Buñuel a Lynch: Jugar amb el sentit.

La imatge i el so no ha de tindre un sentit preestablert. Més ben dit, hi ha situacions en que el més important és la sensació de l'espectador més enllà de la seva capacitat racional d'establir un ordre o una interpretació determinada als fets que contempla en la pantalla. En aquest sessió observarem la qüestió del (sense)sentit dins de la representació cinematogràfica de la mà d'autors com Dreyer, Bergman, Buñuel, Jodorowsky, Lynch, entre d'altres.

Pel·lícules recomanades per veure a propòsit d'aquesta sessió:
Un perro andaluz (Luis Buñuel, 1929)
La hora del lobo (Ingmar Bergman,1968).
La montaña sagrada (Alejandro Jodorowsy, 1973).
Carretera perdida (David Lynch, 1997).
Mulholland Drive (David Lynch, 2001).

Dimecres, 19 de maig 2021, 19h.
Tarantino i l'art de la violència
Com retratar la violència? Hi ha una bellesa en la violència? I una poètica de la violència? En aquesta sessió tractarem de quina manera s'intenta representar la violència i de les implicacions ètico-polítiques que això comporta, i ho farem de la mà d'un dels directors (així com de la major part de les severs referències) més prolífics en el seu intent de representar-la: Quentin Tarantino.

Pel·lícules recomanades per veure a propòsit d'aquesta sessió:

Reservoir dogs (Quentin Tarantino, 1992).
Pulp Fiction (Quentin Tarantino, 1994).
Asesinos natos (Oliver Stone, 1994).
Kill Bill (vol 1 i 2) (Quentin Tarantino, 2003;2004).
Malditos Bastardos (Quentin Tarantino, 2009)

Dimecres, 16 de juny 2021, 19h
De Kurosawa a Kitano (i més enllà): vincles entre orient i occident.
Els vincles entre el cinema oriental i occidental van més enllà d'una qüestió gremial. Són relacions que vinculen dos cultures, amb les dificultats que aquest fet comporta. En aquesta sessió abordarem certes temàtiques i autors claus com Ozu, Kobayashi, Kurosawa, Kitano, Miike, Sono entre d'altres i que permeten un diàleg entre ambdues maneres de fer cinema.

Pel·lícules recomanades per veure a propòsit d'aquesta sessió:

Cuentos de Tokio (Yasujiro Ozu, 1953)
Yojimbo (Akira Kurosawa, 1961).
Harakiri (Masaki Kobayashi, 1962).
Hana-Bi. (Takeshi Kitano, 1997).
Love Exposure (Sion Sono, 2008)

I TOT AIXÒ QUIN PREU TÉ?

El preu del cicle complet és de 80€ i pels qui tenen el carnet nolector gaudiran d'un 25% de descompte.

Us podeu inscriure al web www.nollegiu.com o a qualsevol de les Nollegiu.