NOCONSTRUÏU 2022-2023: NOU ARQUITECTES CATALANS

NOU ARQUITECTES CATALANS

El títol té alguna cosa de topic emmanllevat del llenguatge cinematogràfic. De tota manera, correspon a les sessions d'un curs de nou mesos i obliga a una restricció i selecció que ajuda a no allargar les coses. Centrar-lo en les figuers dels arquitectes presenta avantatges i inconvenients, però, com sempre, prioritzarem la capacitat de proposta, el risc o la provocació com a elements necessaris en l'obra d'arquitectura, cosa que seria més difícil d'aconseguir en una "historia" de l'arquitectura a Catalunya.
Si fins ara ens hem ocupat de temes fonamentals en els que està implicada l'arquitectura, on la presència del nostre país hi sortia molt poc representada, aquest any ens interessarem pel que ha passat aquí, des del temps del Renaixement, trencant el tòpic que diu que aquest temps no va tenir importància a Catalunya i en el temps de la segona meitat segle XX on els contactes internacionals obligats per la presència de la dictadura franquista, ens va situar a primera línia de foc.

El curs el celebrarem presencialment a la Nollegiu del Poblenou o via zoom en directe a les 18:30h. Les sessions tindran una durada d'hora i mitja. No hi haurà gravació en diferit.

PROGRAMA

Dimarts, 4 d'octubre. PERE BLAY, 1553-1621.

La figura de Blay ens ofereix, amb un cert retard, la possibilitat de parlar de "arquitecte" i de "renaixement", dos paraules canòniques de la cultura arquitectònica europea des del segle XV. L'edifici del palau de la Generalitat i les esglésies del camp de Tarragona són, tant una manera de posar-nos al dia amb els avenços italians com els testimonis del canvi de paradigma que el país està suportant en temps de contrareforma. I els resultats son notables.

Dimarts, 8 de novembre. JOAN SOLER I FANECA, 1731-1794.

El pensament il·lustrat va entrar amb força a Catalunya i les seves condicions van necessitar alguns edificis representatius que van proposar una altra manera d'entendre la ciutat i l'arquitectura. La Llotja de mar, la porta del mar, els porxos d'en Xifré etc., pretenien canviar de soca-rel l' imatge de una ciutat excessivament ancorada en un centre, que va contraatacar amb una plaça i un ajuntament nous.

Dimarts, 13 de desembre. TRES EN UN: DOMÈNECH I MoNTANER, (1850-1923), GAUDÍ (1852-1926) i PUIG I CADAFALCH (1867-1956).

Parlar de "modernisme" i dels tres noms enunciats, gairebé es ociós a Catalunya. Han estat tan publicitats, utilitzats i explotats per diferents interessos culturals, polítics i econòmics que la seva arquitectura es força coneguda però poc contrastada. A la "mansana de la discòrdia", on els edificis semblen lluitar per sortir a la foto, podrem veure les possibilitats, limitacions i propostes de cada un d'ells. Com si féssim la presentació d'un seminari de modernisme que ens duraria moltes sessions. I que potser un dia farem.

Dimarts, 10 de gener. JOSEP LLUÍS SERT, 1901-1979.

Fill de l'alta aristocràcia barcelonina, la seva actitud rebel el va portar a interessar-se per la modernitat arquitectònica europea ja en els seus temps d'estudiant, sempre emparat en els seus primers passos per l'obra, els escrits i la personalitat de Le Corbusier. La defensa radical de una arquitectura amb finalitat social, una ciutat funcional (industrial, obrera i capital), el va portar als cercles internacionals dels CIAM dels quals en va ser president. Exiliat a EE.UU. la seva presència va guanyar internacionalitat: America Llatina i la universitat de Harvard, d'on va ser degà i els edificis que va construir a New York i a Cambridge, no li van fer oblidar la seva ciutat, l'illa de Eivissa i l'amistat de Joan Miró.

Dimarts, 7 de febrer. JOSÉ ANTONIO CODERCH, 1913-1984.

Acabada la guerra civil i amb al majoria dels arquitectes moderns catalans morts, depurats o exiliats, calia començar de nou, una tasca òbviament impossible. Coderch va ser tinent del exèrcit rebel, però una mena de honestedat i d'ètica sense concessions el va portar a preferir la recerca i el treball callat duran la dècada dels 40. El 1951, el seu nom va saltar a la palestra internacional en guanyar el premi de la Trienal de Milan i des de aleshores es va erigir en un referent pels qui van acabar els estudis durant aquest temps.

Dimarts, 7 de març. JOSEP MARIA SOSTRES. 1915-1984.

Catedràtic d'història de l'art i l'arquitectura cofundador del "Grup R" i arquitecte d'una refinada capacitat, però amb poca obra, es el referent culte de la voluntat de retrobar els camins avantguardistes previs a la guerra civil. Wright i Aalto serien referents que calia reivindicar en temps de posguerra, així com contactar amb Neutra i Zevi era imprescindible. Autor d'una amplia obra escrita, el seu mestratge es encara recordat pels més grans i els seus edificis, fràgils i escassos, objecte de culte.

Dimarts, 28 de març. ORIOL BOHIGAS, 1925-2021, i L'ESTUDI MBM.

La tasca de Bohigas es pot contenir en una paraula: polemista. Interessat en aixecar una nova arquitectura a Catalunya des de 1950, afiliat al "Grup R", autor d'edificis amb identitat pròpia, junt amb Josep Martorell i David McKay, impulsor de creacions editorials com Serra d'Or o Arquitecturas Bis, autor de nombrosos llibres d'arquitectura, director de la ETSAB de després de al dictadura que va ser capaç de canviar de dalt a baix, y president del Ateneu, va aconseguir d'orquestrar la Barcelona Olímpica que tots coneixem.

Dimarts, 2 de maig. RICARDO BOFILL, 1939-2022.

"Enfant terrible" en la seva joventut, va fugir a Ginebra per intentar acabar els seus estudis d'arquitectura. La protecció del seu pare li va facilitar la construcció de tres edificis que cap promotor hauria acceptat. Però Bofill tenia altres somnis. Pensar en edificis entre mitgeres o aïllats li venia estret. La ciutat en l'espai a Madrid o el barri Gaudí a Reus eren els preparatius de la seva obra més coneguda aquí: el Walden 7 de sant Just. Després, a França, va edificar conjunts residencials d'indubtable interès: la petite cathédrale o Abraxas, marcarien un final que el desafortunat interès pel "postmodern" va propiciar.

Dimarts, 6 de juny, LLUÍS CLOTET (1941) i ÓSCAR TUSQUETS (1941).
Van treballar junts des de 1965 fins 1983 i van produir els edificis mes provocadors d'aquets temps. La casa Penina a Cardedeu, la casa Fullà al Guinardó o els apartaments a Sant Cugat son obres imprescindibles en el nostre panorama arquitectònic. Interessats en altres activitats com el disseny industrial, la producció editorial i l' interiorisme també van ser capaços d'innovar en la producció de coses necessàries. La seva separació va debilitar la seva capacitat creativa.