Llorenç Barber demana paralitzar una ciutat, hi fa tocar les seves campanes, i deixa que la gent campi com vulgui i que, si algú opta per fer atenció a les campanes, ho faci des d?on li sembla que les escoltarà més bé. I el que sentirà l?oïdor és una música que, estrictament, no tornarà a escoltar mai més i que serà diferent de la música que a altri li ha arribat des d?altres indrets de la ciutat. I en comptes d?espectacle, hi ha hagut recolliment i no pas histèria col·lectiva, isolament de l?individu oïdor, solitud que ha estat respectada per la multitud d?intimitats. I adverem el mateix quan Barber fa altres menes d?intervencions musicals, tan interessants i profuses, o més, que els seus cèlebres concerts de campanes. Carles Hac Mor Llorenç Barber, un dels compositors contemporanis més reconeguts mundialment, ha fet i fa concerts als cinc continents. Com a teòric, i mitjançant els seus escrits, és un referent ineludible de la música contemporània als Estats Units, a l?Amèrica Llatina, a Àsia, Austràlia i a tot Europa. La seva concepció de la música és important, interessant, bàsica, ineludible, per ente
