El violí dels gats, el temps de Puixkin, certs perfums, insectes, molts insectes, el amors de Richard Feynman i Arline Greenbaum, solituds, sal, platges, cors robats al destí tràgic. Això i molt més trobareu dins Love is. Difícilment classificable, poc freqüent en les antologies, Antoni Albalat broda un palimpsest on la seua poesia s?acosta a les lògiques difuses de la frontera entre allò visual i allò escrit. Vicenç Altaió va celebrar un dels seus poemaris, Llibre de voliaines, com a «rar i extraordinari». Lluís Calvo l?ha definit com un autor «eclèctic i agosarat». A cavall entre els jocs de Brossa i el decadentisme proclamat de Joan Perucho, Albalat va assumir que un bou només fa un rastre i fa
la seua sense atendre a les modes ni als encasellaments generacionals. Per això tan aviat tindreu un llibre, com aquest, a les vostres mans, com podreu assistir a alguna exposició seua. Per a aquest autor de Castelló, tanta poesia rau en un moscard, com en un pastís, una dotzena d?ostres o uns llavis encesos. Aquestes solen ser les deus d?on brolla el seu microcosmos literari i existencial. Això i el somni, que no és poca cosa.
