LOS JUSTOS

Assutzena diu:

Aquesta és una recomanació múltiple. Segurament molts de vosaltres aquests dies heu llegit, rellegit o sentit a parlar sobre La pesta d'Albert Camus. Jo vull aprofitar-ho per recomanar una sèrie de llibres d'aquest autor, tant per aquelles persones que l'acaben de descobrir o de llegir per primer cop, com per aquelles que han llegit altres obres seves.

Com anava dient, la reaparició en les discussions literàries de La pesta em serveix d'excusa per parlar-vos de El hombre rebelde, Los justos i El estado de sitio (no es disposa de les corresponents traduccions al català). El primer és un assaig i els dos últims són dues obres de teatre, i tots tres llibres, junt amb La pesta, pertanyen el que el mateix Camus va anomenar el ‘Cicle de la revolta' (o de la rebel·lia).

Però la cosa va més enllà i La pesta, a part de pertànyer a aquest cicle, serveix a l'autor de lligam amb l'altre cicle que ell anomenà el ‘Cicle de l'absurd', l'estadi anterior a la rebel·lia i que comprèn la coneguda novel·la L'estrany (o El extranjero), l'assaig El mite de Sísif i les dues obres de teatre El malentendido (un cop més, no hi ha traducció al català) i Calígula.

Us recomano ferventment tots aquests títols, però en especial (a part de L'estrany o La pesta) us recomano Calígula: una obra de teatre que comença la desesperació de l'emperador romà que dona el títol a l'obra arran de la mort de la seva germana i amant que el portarà a la desmesura, a la tirania i a la recerca de l'absolut, conduint així a la destrucció de tot i d'ell mateix.

Drama estrenado en 1949, ?Los justos? desarrolla, en el ámbito histórico de la Rusia zarista, algunos de los temas que obsesionaron a Albert Camus (1913-1960) a lo largo de su vida y que atraviesan como hilo conductor toda su obra. La contraposición entre el idealista Ivan Kaliayev y el implacable Stepan Fedorov arroja luz sobre el dilema moral implícito en todo terrorismo y permite al autor, a través de unos diálogos de gran belleza literaria y densidad ideológica, indagar en la dialéctica del fin y los medios, así como mostrar la opresión y el despotismo que la utilización de cualquier violencia lleva aparejados.