Les traces del silenci és una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir duna investigació relacionada amb la riuada del Vallès del 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic dinfants. Una historiadora i una arxivera protagonitzen aquesta història que busca compartir una recerca real per plantejar un debat de memòria i de reparació dels crims del franquisme, en un cas en què les protagonistes encara són vives i esperen justícia.
Biografia de lautora
Esther Lázaro Sanz (Terrassa, 1991). És dramaturga, investigadora, actriu i periodista cultural. Doctora en Literatura i Màster en Estudis Teatrals, treballa en línies de recerca-creació sobre memòria democràtica des de les arts escèniques i laudiovisual. Com a dramaturga, les seves últimes estrenes han estat De héroes y heroínas (2022), De(s) madres (2021) i Les traces del silenci (2021), entre daltres. Els seus textos shan muntat a escenaris dEspanya, França, Mèxic i Estats Units, i ha rebut suports com la beca de dramatúrgia del Programme Odyssée del Ministeri de Cultura de França o els ajuts a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes. És directora artística i productora de la companyia Therkas Teatre, i redactora de la revista Primer Acto. Ha escrit i dirigit el documental Els nens de la riuada (2022), que parteix de la mateixa investigació que Les traces del silenci.
