Terriblement afectada per la mort del seu germà pilot en un accident davió, Florbela Espanca escriu aquests relats carregats de misticisme i melancolia. La visió aclaparadora de la mort porta una de les més aclamades poetesses de Portugal a un estat dextrema sensibilitat, que plasma en un text duna bellesa profunda, on les ànimes leviten i els morts no acaben de morir del tot. Sembla un text escrit des del més enllà. Davant nostre sobre un portal que desdibuixa les fronteres entre els dos mons i transita cap al destí ineludible. Lautora el trobaria el seu destí l'any 1930, poc després descriure aquest llibre.