La tardor em sobta és un dietari en què Francesc Parcerisas reflexiona sobre la fragmentació de lexperiència i la impossibilitat moderna de dotar de sentit el tot. Si per a Stendhal una novel·la era «un mirall que hom passeja al llarg del camí», els textos reunits en aquest llibre no són sinó bocins de miralls que lautor ha aplegat meticulosament al marge de molts camins: reflexions, lectures, anotacions, cites, esbossos Fragments cisellats o esquerps que de sobte es revelen parts fonamentals del sentit perquè amaguen, sota els mots que sovint ens són insuficients, les mirades encuriosides que lautor ha projectat en cada moment sobre la vida, o que la vida ha projectat sobre ell, com la llum intermitent dun far llunyà en la nit. Aquestes engrunes li donen loportunitat de reconstruir imaginativament com ja va fer a La primavera a Pequín (2013) i a Un estiu (2018)la part del tot a la qual tal vegada van pertànyer, com llampecs fugaços del relat vital que sempre estem reescrivint.
