Jordi Guardans hi ha reeixit en la carrera que va començar
l?any 1994, amb la publicació de Tant de bo que siguin les
penúltimes penes (Premi Marià Manent 1993) i que, sense
haver acabat, arriba fins a l?últim dels seus llibres, El missatger,
imprès per primera vegada en aquesta compilació de
la seva obra que prologuem (1994-2014) i que porta el títol
de La presència del transparent. La suma d?aquests vuit poemaris
fan una obra heterogènia, no desigual quant als seus
mèrits, i única. L?obra en el seu conjunt mira d?apropar-se a
allò enyorat en l?àmbit de la realitat ?¿l?amor, el sentit de
filiació?? i a allò entrevist i desitjat en l?àmbit de l?eternitat
?¿Déu, l?univers, la creació, l?estat angèlic??: amor i ?desig
celeste i ben angèlic? es confondrien, doncs, en l?obra
del poeta, des del primer dels seus llibres fins a l?últim. ( Del
pròleg de Jordi Llovet).
