Seguit de l'assaig «Le promeneur solitaire», de W. G. Sebald Passejar vaig respondre més imprescindible per revifar-me i per mantenir el contacte amb el món, perquè si no el sentís, no podria escriure ni mitja lletra més ni produir cap poema, per petit que fos, en vers o en prosa. Sense passejar seria mort i ja fa temps que hauria dhaver renunciat a la meva professió, que estimo apassionadament.
