Salvatore Toma (1951-1987), va néixer a Maglie, província de Lecce, (Salento, Itàlia). Va abandonar la preparatòria per estudiar literatura i poesia de manera autodidacta. Del 1970 al 1983 va publicar sis reculls de poemes: Poesie, Ad esempio una vacanza (A Babi), Poesie scelte, Un anno in sospeso, Ancora un anno i Forse ci siamo.
Toma vivia en una casa de camp al districte de Ciàncole i allà, en laïllament de la província, escriu una poesia molt allunyada de la ideologització neoexperimental que es feia a Roma i Milà. Va percebre la innocència, la ingenuïtat màgica i misteriosa dels animals, i una cosa definitiva que els elevava perdamunt de lhome: la puresa i la moralitat.
Salvatore Toma va ser un poeta oblidat pels grans editors. El reconeixement de la seva poesia va arribar lany 2000 amb la publicació del llibre Canzoniere della Morte (Giulio Einaudi Editore), recull a cura de Maria Corti. La seva poesia completa ha estat publicada per Musicaos Editore sota el títol Poesie (19701983).