HENRY I JUNE

Henry i June és el diari íntim en què Anaïs Nin narra la seva relació amb Henry Miller i amb la seva enigmàtica esposa, June Mansfield, en el París dels anys trenta. Lluny de ser només una crònica sentimental, el llibre esdevé una exploració profunda del desig, de la gelosia, de la identitat femenina i del procés creatiu. Nin s'hi mostra amb una lucidesa radical, disposada a despullar les seves emocions més contradictòries i a interrogar-se sobre els límits entre amor, erotisme i llibertat personal.

Amb una prosa sensual, introspectiva i elegant, Nin traça un retrat viu de l'ambient bohemi d'entreguerres parisenc, on artistes i escriptors cerquen formes de vida alternatives, alliberades de les convencions burgeses. El diari mostra tant l'exaltació d'aquesta llibertat com el seu costat ombrívol: la dependència emocional, la por a la solitud i la tensió entre autenticitat i autoengany.

Publicat dècades després de ser escrit, Henry i June (1986) va sacsejar la imatge pública d'Anaïs Nin i va contribuir decisivament a consolidar-la com una de les veus més singulars de la literatura del segle xx. El llibre és alhora confessió íntima i document històric, una meditació sobre l'amor i l'art, i un testimoni valent d'una dona que s'atreveix a viure, i a escriure, al marge de les normes.

Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, 1903 - 1977, Los Angeles), filla del compositor Joaquim Nin, va iniciar de ben petita una itinerància vital que la va portar de Barcelona a Cuba, Nova York, París i Mèxic. Aquest trajecte li va causar un desarrelament geogràfic i lingüístic. Als vint anys, torna a París, on fa amistat amb Antonin Artaud, Henry Miller, Lawrence Durrell i Otto Rank. La seva primera obra publicada és un estudi crític titulat D. H. Lawrence: An Unprofessional Study. A causa de la Segona Guerra Mundial, es veu obligada a tornar als Estats Units, on escriu la major part de la seva obra de ficció entre 1940 i 1960. Als anys cinquanta, publica la pentalogia «Ciutats de l'interior» traduïda al català a LaBreu Edicions. El reconeixement mundial li arriba gràcies a la publicació dels seus diaris, que abasten quatre dècades.