FLOR DE SARDENYA

El 1881, en un petit poble de Sardenya, s'entrellacen les històries de la Lara, àlies Maura, i l'advocat Marco Ferragna, que intenta curar la jove d'una malaltia que la consumeix. Tanmateix, els tractaments no funcionen i en Marco es veurà afligit pel dolor de la pèrdua fins que una altra dona, molt semblant a Lara, li farà reviure el cor.
Amors, assassinats, odis, misteris, paisatges i energies ancestrals gràcies a una llum que tot ho encén amb alè de prodigi. Flor de Sardenya és un calidoscopi tan vibrant com un dia de mercat i va significar un escàndol per a la seva època pel retrat vivíssim d'un poble que no volia ser immortalizat amb aquests termes perquè era com si li haguessin robat l'ànima. I és que, llegint aquestes pàgines sobre una societat que es fonamenta en una sèrie de costums i mites atàvics, acabes com les criatures que enyoren l'obert silenci del cel i de la terra: amb una mescladissa d'emocions que van de l'entusiasme i la tendresa fins a la por i la compassió. Aquest és un llibre sobre una illa, però també una radiografia implacable de l'essència humana i les passions que li corresponen. Amb una extraordinària capacitat descriptiva, que aconsegueix evitar una textura de postal i presentar la força de la natura amb tot el seu esplendor vitenc, Grazia Deledda va immortalitzar Sardenya i els seus redols més personals, i també alguns secrets que ningú no volia que sortissin a la llum.


Biografia de l'autora

Grazia Deledda (Nùgoro, 27 de setembre del 1871 - Roma, 15 d'agost del 1936) va ser una destacada prosista, narradora, poeta i dramaturga, així com una de les figures clau de la literatura sarda del segle XX. Les seves obres solen estar construïdes sobre un sentit de pecat, culpa i fatalitat, i immortalitzen un vincle fortíssim entre la personalitat i els paisatges viscuts, sobretot els de la seva Sardenya natal, que tanmateix en els textos de Deledda mai no queda retratada amb tòpics regionals sinó amb una escriptura estremidora que fulgura. En català hem pogut llegir Ànimes honrades i La mare, però segurament Flor de Sardenya és una de les seves obres més emblemàtiques.
La importància i l'idealisme dels treballs literaris que publicà i la claredat plàstica amb què va descriure la seva illa natal la feren mereixedora del Premi Nobel de Literatura l'any 1926.