ESCENA
Quan el cotxe sencana
(pes mort, costera avall)
i el xiquet del tricicle mira el globus
mentre els pares agafen
esqueixos de geranis al costat de la séquia,
hi ha sagetes de lògica entre els crits
i lextraradi es tensa de vianants erràtics.
Cal entendre linstant, com es projecta
de fàcil el flagell.
De vegades, la vida
pot dependre derrar la pedalada,
dignorar el perill.
En el solar,
mirem tots des de fora
la condensació de lunivers.
Però el mal passa amb cotxe
de llarg. Una caiguda
tira per terra els càlculs i el xiquet
plora de la trompada i el pedal
trencat. Quasi amorós,
el vehicle satura als peus dun garrofer.
(Fi de lescena.)
(Brolla lamor convuls i la pell eriçada.
Lamo del cotxe pinta
amb gestos tot lensurt
mentre sacosta a lera.
Porta les mans al cap i em sembla un arbre.
Jo en un angle final com una signatura.)