Envellir en la bellesa és un recorregut vital i intel·lectual, i alhora un desideràtum. A partir de laudició duns lieder de Richard Strauss, lautor comença una divagació de to reflexiu que va enllaçant tot un seguit de vivències afectives, culturals i morals que lhan anat configurant com a individu i com a escriptor, fins a desembocar tot plegat en el desideràtum duna societat humana, que lautor no voldria pas quimèrica, en què tothom pugui trobar el seu beatus ille quotidià, la seva vida rutinària aquest «succedani deternitat» que li permeti viure no tan sols per sobreviure, lluny dodis i persecucions. Lluny dexplotacions. Un viatge al llarg del qual romanticisme i classicisme discorren frec a frec fins a desembocar en lanhel duna civilitat de la igualtat humana. Potser hi ressona Goethe. Es podria dir, parafrasejant el Bildungsroman goethià, que Envellir en la bellesa és un Bildungsdichtung. La forma adoptada barreja diversos tons entre la poesia i la prosa, però sense abandonar mai la tensió de la voluntat de construcció textual.
Carles Camps Mundó (1948)
La seva obra poètica ha rebut els premis Parc Taulí (2006), Carles Riba (2009), Serra dOr de la Crítica (2014) i lOctubre de Poesia (2017). Lany 2018, aquesta mateixa col·lecció Culip en va reunir, sota el títol La mort i la paraula. Obra poètica (1988-2018) els catorze poemaris publicats fins aleshores. Aquest 2021, ha publicat un nou poemari, Desig de veu. També té publicats alguns llibres de reflexió en què predominen els apunts sobre llenguatge i poesia, i té poemes i proses traduïts en diversos idiomes. En destaca una antologia seva publicada al Brasil el 2015. Lúltima traducció que sha fet duns poemes seus és a loccità.
