En el Feu de lErmitatge (premi Miquel de Palol 1993), inèdit fins avui, és un moment crucial en la trajectòria poètica de Miquel Bauçà: ve just després dEl crepuscle encén estels (1992) i abans dEl Canvi (1998). Ho diu Entic Casasses a lepíleg amb què es tanca aquesta edició: «En el Feu de lErmitatge, que és lobra immediatament anterior al Canvi, shi tracta del que nhe dit poesia poesia. Per mi és el punt més alt del Bauçà poeta, i això ja és dir molt». I encara: «Si el Feu, per les dimensions de lobra, per la grandària inabastable, fantàstica, de la contrada que presenta, per la unitat de lloc i en bona part també de personatges, començant per aquesta mena de cor de tragèdia que són els habitants del Feu (els feuencs i les feuenques), es pot dir que és una obra èpica, shi ha dafegir que és una èpica presentada en forma de poemes lírics: 329 píndoles líriques dalta tensió i cadascuna amb una entitat pròpia suficient per presentar-se com el que són: 329 poemes, 329 senyors poemes». Una obra com se nhan escrit molt poques. Una revelació enlluernadora. En el desè aniversari de la mort de Miquel Bauçà, la poesia està denhorabona.
