Que puc comentar de coses com aquesta on el poeta sembla indicar linici dun passeig amb minses possibilitats de retorn?
Lànima més breu de linstant
ha sentit endins el clam del públic
a lhora del pallasso i les bufetades...
I els versos encara més personals, àdhuc col·lectius, sembrats de referències en honor de les hores perdudes que tan bé coneixem daltres llibres daquest autor.
Nhan passat moltes Algunes rebel·lions
shan quedat per sempre Shan explicat
contes de bons i dolents a redós del gel encès...
Guerau Peabody
La ruleta satura -rien ne va plus-
ha cridat el joglar pels altaveus
Alimentaves ocells amb celísties boges
Revoltats gargalls dandana clamen
sense remei instants abans danihilar el tren,
lestació, el taller, loccidor de veus
Estimàvem ser el refugi més al nord
duna gota de pluja
Volíem la veu de les mirades completes
Plomes i colors volíem
Els corbs eren aus majestuoses
que no traïen mai
Tros a tros moríem com un bes a lescala
Després vivíem en somnis daltres.
Molt lentament desarrela la cara dels miralls
No signis cap paper
Convoca el vell tacte de les esquenes
Cerca el sobre de les últimes voluntats,
aquelles que amagues
entre la pols de les primeres
El camí enllà de les fogueres
no ha estat més que una mirada furtiva
al mig de lombra embastada.