EL DOLOR

El dolor és el resultat de passar a net el diari que Marguerite Duras va escriure mentre esperava el seu marit, Robert Antelme (Robert L. en el relat), deportat al camp de concentració de Dachau. Formaven part de la Resistència. Una vegada els aliats van arribar al camp, Dionys Mascolo (D.), l'amic, el va poder treure d'allà quan ja vorejava la mort. El dolor és també la descripció magistral d'un deliri. El d'una espera estacada en un triangle de tres afiliats al Partit Comunista que, fins i tot abans de ser-ne expulsats, van maldar per preservar la literatura de la «proximitat vomitiva del partit». El dolor és, finalment, aquesta història d'amor no exclusiu.

En aquest volum, Duras va decidir incloure quatre relats més que donen compte de la seva decisió de projectar-se en identitats que la resignifiquen: la torturadora del col·laboracionista, la que sent una atracció sexual per un jove condemnat a mort, la nena jueva abandonada durant els bombardejos que han de posar fi a l'imperi nazi. Des de la vida quotidiana narra la llaga on la societat civil ha estat immersa. Ho fa amb un estil breu, concís, poètic i secament reiteratiu. Furga per mostrar-ne la infàmia, el conflicte moral i polític de la justícia en una època de vencedors i vençuts.

Marguerite Duras va néixer el 1914 a Gia Dinh (prop de Saigon) i va morir a París el 1996. Visqué la infància i l'adolescència a la Indoxina francesa fins que el 1932 es traslladà a França, on va estudiar Ciències Polítiques i Dret a la Sorbona. Treballà com a secretària del Ministeri de Colònies de 1935 a 1941. El 1939 es casà amb Robert Antelme, amb qui tingué un fill, que morí després de néixer. El mateix any conegué Dionys Mascolo, que va ser el seu amant i amb qui tingué un altre fill. El seu marit va ser deportat a Dachau. Durant l'ocupació nazi col·laborà activament a la Resistència i s'afilià al Partit Comunista, que deixà el 1955.

El 1943 publica la seva primera novel·la, Les Impudents. Contacta amb l'existencialisme de Sartre i Beauvoir, però se'n distancia per apropar-se al nouveau roman amb al relat La tarda del Sr. Andesmas, de 1960 (LaBreu Edicions, 2015). Guanya el Premi Goncourt amb L'amant (1984), que aconsegueix un èxit mundial.

La seva obra literària compta amb quaranta novel·les i una dotzena d'obres de teatre. A partir de finals dels 50 escriu guions i dirigeix diverses pel·lícules, com India Song. La pròpia vida és una font d'experiències sobre la qual ha escrit de manera incessant: una història tempestuosa des del seu naixement. La soledat, l'escriptura, l'alcohol, el narcisisme, els desitjos fulgurants i la justícia conflueixen en una obra clarivident i ineludible.