DINS D'UNA CAMPANA DE VIDRE

A Dins d'una campana de vidre, conte que dóna nom a aquest recull de relats d'Anaïs Nin, la sensació d'una realitat vaporosa que s'apropa a un somni envaeix el lector i aconsegueix aquell efecte que la Nin era capaç de crear en els seus millors moments de prosa: Hipnotitza. La seva capacitat per fragmentar la realitat convertint-la en una mena de relat psicològic, converteix en màgic el seu llenguatge, i, així, embolcalla el lector per dur-lo a l'embriaguesa addictiva que caracteritza el seu estil, tan carregat de simbolisme però alhora tan directe, sensual fins i tot quan els arguments defugen l'erotisme que l'ha fet popular.

Quan es va publicar Dins d'una campana de vidre, Edmund Wilson, un dels crítics més importants del The New Yorker, va afirmar que aquests relats són meitat contes, meitat somnis i que combinen una poesia exquisida amb una observació realista i senzilla del món que envoltava l'autora. Són històries en un univers especial, el de la percepció i la fantasia femenines, sorgit de l'experiència vital d'una Anaïs Nin que es va instal•lar a París i que va convertir la seva casa-vaixell, i el Sena que l'acollia, en escenaris capaços de compartir protagonisme amb uns personatges que desperten la tendresa i complicitat del lector per la seva presència sempre tan pròxima a volatilitzar-se com si fossin éssers supraterrestres. Un teixit viu que amaga un esperit sempre ocult, una aproximació quasi psicoanalítica a la infantesa, al dolor, a les emocions, que captiva per la bellesa del seu llenguatge i per la força dels seus passatges.

Anaïs Nin, nascuda a Neuilly-sur-Seine el 1903, visqué al nord d'Europa fins que el seu pare, el compositor Joaquim Nin, abandonà la família i Anaïs inicià una itinerància vital amb una primera residència momentània a Barcelona, passant per Cuba fins arribar a Nova York on s'instal•là amb la seva mare, procés que li provocà un desarrelament geogràfic i lingüístic. Amb vint anys tornà a París amb el seu marit i connectà amb el món artístic del qual havia estat expulsada. Quinze anys després, a causa de la guerra, es va veure obligada a tornar als Estats Units. Va fer amistat amb Antonin Artaud i l'escriptor-amant Henry Miller que l'esperonà en les fases inicials de la seva escriptura. L'ampli reconeixement li arribà amb la publicació dels seus dietaris a la dècada dels seixanta. Les seves novel•les Children of the Albatros, Una espia a la casa de l'amor (LaBreu, 2011) i Seduction of the Minotaur van ser publicades entre 1940 i 1960 als Estats Units. Nin escrigué Dins d'una campana de vidre (LaBreu, 2012), col•lecció embriagadora d'històries curtes, entre el París dels anys 30 i Nova York. En no trobar editor va imprimir els llibres al seu propi taller el 1944. Va ser el primer llibre d'Anaïs Nin que captà l'atenció de l'establishment literari amb una ressenya molt positiva d'Edmund Wilson a The New Yorker.

Amb una gran habilitat per escollir el detall, Nin ens endinsa en atmosferes de somni mesclades amb incisives observacions sobre l'experiència humana, sigui explorant el patiment, els camps de la memòria o els despertars de la consciència artística. Amb el seu estil d'escriptura laberíntica, Nin destil•la històries molt fosques, en fa un ritual bell i poètic, i en resulta un llibre breu que convida a la relectura.