DIÀLEGS AMB LEUCÒ

Pavese, amb els seus Diàlegs, ens proposa un exercici extravagant i dolç. En les vint-i-set converses que segueixen la mitologia grega esdevé un instrument per a reflexionar sobre nosaltres mateixos, la nostra vida quotidiana i, sobretot, l amor, el temps i la melangia. Durant la lectura aquests éssers mítics que ens oferien els antics esdevenen, fins i tot els déus, els monstres i els titans, entendridorament humans. Aquesta és la vertadera màgia de Pavese, la capacitat d evocar l inherent bellesa de la pedra i el gest, l ona i el sospir. Cesare Pavese (1908-1950), poeta i novel lista italià, deixà com a darrers mots en aquesta terra, els versos Vindrà la mort i tindrà els teus ulls . Unes paraules que, per si soles, evidencien la seva capacitat per evocar, a l ensems, la bellesa i la tristor de l existència. En la seva curta però intensa vida, tingué temps de ser represaliat pel feixisme, col laborar en la fundació de l editorial Einaudi, i d escriure, entre d altres, El Bell Estiu, El Diable als Turons, o La Teva Terra, i esdevenir, així, una figura clau de la literatura contemporània del segle vint.

Odisseu.- T he preguntat si ets feliç.

Calipso.- No és això, Odisseu. L'aire, fins i tot l'aire d'aquesta illa deserta, que ara vibra només pels retrunys de la mar i els xisclets dels ocells, és massa buit. En aquest buit no hi ha res a enyorar, tingues-ho en compte. Però, no sents també tu en certs dies un silenci, un atur, que és com l empremta d una antiga tensió i presència esvanides?

Odisseu.- Així doncs, tu també parles als esculls?

Calipso.- Et dic que és un silenci. Una cosa remota i quasi morta. Allò que ha estat i no serà mai més. En el vell món dels déus quan un gest meu era destí. Vaig tenir noms paorosos, Odisseu. La terra i el mar m obeïen. Després vaig cansar-me; vaig deixar els noms enfonsar-se en el temps; tot va canviar i va romandre igual; no valia la pena de disputar als nous el destí. Ja sabia el meu horitzó i perquè els vells no havien disputat amb nosaltres.

Odisseu.- Però no eres immortal?

Calipso.- I ho sóc, Odisseu. Morir no espero. I no espero viure. Accepto l instant. A vosaltres, els mortals, us espera una cosa semblant, la vellesa i l enyor. Per què no vols reposar el cap com jo, en aquesta illa?