Diàleg amb ANTONIO BAÑOS BONCOMPAIN a propòsit de
BARCELONA NO TÉ SOLUCIÓ. LA VENDA D'UNA CIUTAT.
Perduda, sense rumb, bruta, passada de moda, cara, sense ànim col·lectiu,
injusta... Per darrere de Madrid, sense anar tots a luna, massificada, abando-
nada. Crispada, contaminada i desnonada. He dit bruta? Segons el patriciat, amb mala imatge pels tràngols polítics o, dit de millor manera: per la mobIlització popular del 17. I segons lindependentisme, Barcelona perd precisament perquè la independència no sha guanyat. Milions que venen per desenes de milers que marxen. Pocs nens, escoles en barracons i terrats dhotel amb piscina. Rics i pobres cada vegada més separats físicament, políticament i anímicament. I cada setmana algú presenta el seu projecte, el seu model, la seva promoció amb animacions 3D (renders, en diuen) prometent que ara sí, que aquest és el bo, que a partir dallò tot canviarà: «Farem això. Això serà, aquí hi haurà, podreu passar, hi vindran milions, hi invertiran milions, ens veuran milions...». I tot el que diuen és net i sense pols, no hi ha furgonetes, ni borratxos, ni masses, ni res que sembli una ciutat ni res que sembli Barcelona.
