CONTRATACANT

Contracant conté dues obres poeticodramàtiques amb acotacions. La primera és el llarg monòleg d'una mare i la seva soledat mentre espera el retorn del fill arquitecte. La vida de la mare-Gea contrasta amb les estructures lineals de l'arquitectura racionalista de Le Corbusier. Per aquest motiu el seu temps vacil·la des d'inicis del segle XX i la immediata postguerra fins als darrers aldarulls de la repressió independentista. L'absència del fill representa la impossibilitat de retrobament amb un ordre antic de les coses. L'altre llibre és un cant coral de les dones del segle XX en una atemporal baixada als inferns a la recerca d'Orfeu, present en un entorn tant boscà com perifèric i industrial. Tampoc no compten les cases perquè seguim en plena intempèrie.

A Orfeu reclamen autoritat de la veu per salvar-les. S'inspira, entre d'altres obres en els Himnes òrfics i els seus personatges. Tanquem així el cicle que es va iniciar amb Beatriu o la frontera per indagar en les respostes a la problemàtica contemporània: la soledat, la guerra, la precarietat, la violència i la desesperança.

Susanna Rafart té una llarga trajectòria com a poeta des del volum Pou de glaç (2001), al qual segueixen Baies i la trilogia formada per L'ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llum constant (Premi Rosa Leveroni, 2012). Un cop aplegada l'obra anterior en una primera antologia personal, El saüc i la forja (2022) i després d'algunes publicacions de petit format com Cartes perdudes (Arbar, 2023) o L'ombra desigual (UAB 2023) continua amb el seu treball de fons amb aquest Contracant format per La dona i l'arquitecte i Orfeu a Lesbos que són la continuació de la trilogia iniciada en aquesta mateixa editorial de Beatriu o la frontera. D'una sola branca (2021). S'ha dedicat al dietarisme, a la narrativa i al llibre de viatges. La seva darrera obra en prosa és el llibre de viatges Les roses a frec de l'hivern (2023).