En aquestes sessions a la Escola de Lectura Creativa de la Nollegiu, treballarem algunes novel·les que es resisteixen a ser un simple producte de la indústria del llibre o un vehicle al servei de la ideologia dominant per esdevenir una bomba contra tot pensament institucionalitzat i dogmàtic. Veurem exemples dobres literàries que aposten per a repensar els usos creatius de la llengua més enllà despais fronterers entre cultures, debatrem quin paper juguen les traduccions daltres llengües al català com a forma de renovació del Canon i del llenguatge literari propi, la polarització entre literatura comercial i marginal o el paper que hi juguen els diferents agents del sistema literari. Així mateix, explorarem alguns dels llenguatges literaris més interessants, radicals i atrevits de la història de la literatura moderna, que resten al marge del discurs dominant com a forma de resistència a qualsevol forma de poder.
ON I QUAN?
El curs es desenvoluparà durant 8 dissabtes a les 10 del matí en sessions d1h30m i via i exclusivament via zoom. Es podran recuperar en diferit.
PROFESSOR:
Max Besora (1980) és doctor en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals per la Universitat de Barcelona amb la tesi: "Ficcions acadèmiques. Un estudi crític sobre la Literatura de la Universitat", del qual en va escriure la versió literària a la novel·la de campus "La tècnica meravellosa" (Males Herbes 2014). Com a escriptor ha publicat Lespectre electromagnètic (Pagès editors, 2008, Premi de Poesia Benet Ribes XLIV) i les novel·les Aventures i desventures de linsòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya (Males Herbes, 2017, Premi Ciutat de Barcelona 2018 de Literatura Catalana), lassaig/ficció Trapologia (Ara Llibres, 2018), coescrit amb Borja Bagunyà, La musa fingida (en català a Males Herbes i en castellà a Orciny Press, 2020) i Vulcano, edició definitiva (en català a Labreu edicions i en castellà a Ortega & Hurtado editores, 2021).
PREU:
80 (25% de descompte amb carnet nolector.
PROGRAMA DEL CURS:
Dissabte, 12 de gener, 10h. Via zoom. Recuperable en diferit.
LITERATURA MENOR: UN ASSUMPTE MAJOR
En aquesta sessió veurem com sho empesquen segons quines obres per, des de la perifèria del sistema, accedir al centre, o quines formes de supervivència tenen aquest tipus de creacions minoritàries al marge del sistema. En les literatures minoritàries tot adquireix un sentit polític. Aquesta imposició pot provocar dues coses: o bé ofega la pròpia literatura, o li dona ales per innovar.
Bibliografia bàsica:
KAFKA, Franz, Diaris: 1910-1923, ed 62 i La Caixa, 1988.
RÍOS, Julian, Larva: Babel de una noche de San Juan, Ed del Mall, 1883.
TRÒLEC, Isa, Ramona Rosbif, Col·lecció 3 i 4, 1980.
ABREU, Andrea, Panza de burro, Barret, 2020.
DELEUZE, G./ GUATTARI, F., Kafka, por una literatura menor, Era, 2008.
Dissabte, 26 de gener, 10h. Via zoom. Recuperable en diferit.
REINVENTAR LA LLENGUA
En aquesta sessió veurem exemples de llenguatges literaris fora de convencionalismes, i en debatrem la seva importància per qüestionar i subvertir les ideologies predominants. Qualsevol que escrigui sap perfectament que la literatura passa necessàriament per la creació dun llenguatge propi i, al mateix torn, cohabitar amb el llenguatge social. Però inventar-se móns no vol dir inventar-se llenguatges del no-res sinó, tal vegada, inventar noves maneres dhabitar la llengua que van més enllà de les normatives lingüístiques imposades des de lacadèmia o els aparells ideològics institucionals.
CÉLINE, Louis Fernand, Rigodon, Barral, 1971.
AMTELLER, Ventura, Summa Kaòtica, Cossetània, 2008.
QUENEAU, R., En los confines de las tinieblas, los locos literarios, ed. Asociación Española de Neuropsiquiatría, 2004.
SAPIR, E., El lenguaje, FCE, 1986.
Dissabte, 12 de febrer, 10h. Via zoom. Recuperable en diferit.
LITERATURA DE CONSUM O LA LITERATURA MARGINAL?
En aquesta sessió debatrem el paper dels diferents agents del camp literari (autors, editors, premsa, acadèmia) i la correlació desigual de forces entre ells. La polarització cada vegada més abismal entre allò comercial i allò que resta als marges és un tendència que afecta tots els camps de lart i la literatura no en resta exclosa. La domesticació de lart, la correcció política o la censura, i les imposicions dun cert tipus de literatura en detriment duna altre, vinculats al llenguatge literari, també seran alguns temes dels quals parlarem en aquesta tercera trobada.
Bibliografia bàsica:
LAMBORGHINI, Oswaldo, Tadeys, Mondadori,
CREUS, Miquel, Òpera Àcid, Males Herbes, 2019.
BECKER, H. S., Los mundos del arte, Universidad Nacional de Quilmes, 2008.
BORDIEU, P., La distinción: Criterio y bases sociales del gusto, Taurus, 2012.
Dissabte, 26 de febrer, 10h. Via zoom. Recuperable en diferit.
CANIBALISME LITERARI
Dençà de la Segona Guerra Mundial, Europa deixà de ser el centre inqüestionable i dominant del món, permetent repensar els paradigmes literaris tal com han estat representats tradicionalment per Occident. La paradoxa caníbal aborda el xoc entre cultures literàries que són en mots casos exercicis per absorbir, digerir i processar la cultura invasora mesclada amb la pròpia. En aquesta quarta sessió intentarem pensar entorn la renovació la literatura, sempre variada i en procés de canvi constant, a partir de la premissa antropofàgica.
Bibliografia bàsica:
ROSA, Guimaraes, Gran Sertao, edicions 62, 1990.
ANDRADE, Oswald de, Manifiest Antropòfag (1928).
BARCELÓ, Joan, Pare de rates, Comanegra, 2021.
BHABHA, H. El lugar de la cultura, Manantial, 2007.
Dissabte, 12 de març, 10h. Via zoom. Recuperable en diferit.
LITERATURA REALISTA O EXPERIMENTAL?
En aquesta sessió parlarem del retorn duna certa idea de literatura realista que impregna avui la indústria del llibre, exemplificada sobretot en una literatura selfie de llenguatge utilitari que ignora volgudament (o no), tots els problemes tècnics plantejats per les avantguardes del segle XX i mercantilitza una idea conservadora de la literatura que ens ha de permetre reflexionar entorn la tradició, el Canon i la història de la literatura.
Bibliografia bàsica:
AAVV, Bienvenidos al bizarro, Orcinny Press, 2017.
BARTH, John, Giles, el niño-cabra, Sexto Piso, 2015.
MONZÓ/MESQUIDA, Self-service, Ucronia, 1977.
MARCUS, B., Por qué la literatura experimental amenaza con destruir la edición, a Jonathan Franzen y la vida tal y como la conocemos, con unos pinitos en pedantería a cargo de Ruben Martín Giráldez, Jekill & Jill, 2018.
Dissabte, 26 de març, 10h. Via zoom. Recuperable en diferit.
TRADUCCIONS QUE CANVIEN TRADICIONS
En aquesta sessió parlarem de com la traducció duna obra pot, no només canviar la percepció de lobra original, sinó proposar noves maneres de narrar en el sistema literari al qual és traduïda. La traducció per a la llengua catalana permet esborrar fronteres nacionals, però també les importacions daltres literatures ens són indispensables perquè els autors nacionals rebin les influències de la literatura darreu del món. Analitzarem el cas la recepció de diverses obres en la seva traducció i com han influït a les diferents tradicions literaries..
Bibliografia bàsica:
GOMBROWICZ, Witold, Ferdydurke, Quaderns Crema, 1998
GADDA, Carlo Emilio, Quell merdé hurrible de Vía Merulana, Proa, 1996.
JOYCE, James, Ulisses, trad. Joaquim Mallafré, Leteradura, 1981.
SOLER, Joaquim, París-bis, Lleonard Muntaner, 2013.
Dissabte, 9 dabril, 10h. Via zoom. Recuperable en diferit.
REINVENTAR LA NACIÓ
En aquesta sessió veurem com els conflictes derivats del plurilingüisme, lheteroglòssia, la superposició i les escissions entre imaginaris socials diferents i confrontats afecten la sintaxis de la llengua i lexpressió en la literatura. Sovint, aquelles produccions que alteren la normativa lingüística o la forma narrativa són rebutjades per aquells que malden pel reconeixement de les seves literatures mitjançant la hipercorrecció lingüística i una reproducció de les normes narratives. Una tal morfologia sonora que atempti contra aquests ideals, col·loca lobra fora del cànons de la literatura regionalista i el situa en el camp literari internacional, una manera de reinventar la nació des del llenguatge literari.
Bibliografia bàsica:
ANZALDÚA, Gloria, Borderlands/La frontera: the new mestiza, 1999.
REED, Ishmael, Mumbo Jumbo, La Fuga, 2016.
FUENTES, Carlos, La región más transparente, Cátedra, 1982.
SPIVAK, Gayatri C., ¿Puede hablar el subalterno?, Cuenco de Plata, 2011.
Dissabte, 30 d'abril, 10h. Via zoom. Recuperable en diferit.
LALTRA REPÚBLICA MUNDIAL DE LES LLETRES
En aquesta sessió debatrem el paper de la literatura catalana dins el Canon de la literatura universal. Allà on la literatura no es una feina professional sinó un espai de desviació o invenció, els escriptors exerceixen la literatura més enllà de les institucions. La sociologia daquest sistema permet entreveure el circuit duna literatura que inventa nous mapes i nous espais, teixits per una xarxa delaboració col·lectiva situada als marges de la cultura oficial, en comptes de seguir les premisses de les literatures homogènies. Una literatura que no tingui por de torçar el llenguatge com deia Riba, subvertint les categories del llenguatge i travessant les fronteres nacionals.
Bibliografia bàsica:
LAISECA, Alberto, ¡Plagienme, por favor!, Vierbo, Argentina, 1991.
BARTHELME, Donald, City Life, Anagrama, 1970.
MIRALLES, Boro, Sandvitx de fil en púa, 1982.
MAYDEU, J., A., Continuidad y ruptura, Alianza, 2013.
