- Editorial:
- EDICIONS PONCIANES
- Año de edición:
- 2023
- Materia:
- Catalana
- ISBN:
- 978-84-7226-922-4
- Páginas:
- 160
- Encuadernación:
- Rústica
- NOLLEGIULo tenemos
- NOLLEGIU CLOTNo lo tenemos. Lo pedimos. 24/48h
- NOLLEGIU PALAFRUGELLNo lo tenemos. Lo pedimos. 24/48h
COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA
DESPUIG, CRISTÒFOL
Disponibilidad:
Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vi-gència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l'Ebre...), i tenen un innegable interès per a lector d'avui.
La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l'apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors.
L'obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d'Argó dins la monar-quia Hispànica, o l'activitat política de l'època.
El diàleg s'estableix entre ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa.
Però l'obra ultrapassa l'àmbit local i tracta d'aspectes dels Països Catalans, de la Corona d'Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l'època.
Despuig hi aborda temes tan diversos com l'estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d'aquesta, tot denunciant l'ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores inci-pient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans, fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institu-ció pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos natu-rals de les Terres de l'Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic.
