Cecília Meireles és, juntament amb Manuel Bandeira i Carlos Drummond d'Andrade, la poeta capdavantera de l'anomenat segon Modernisme brasiler, que tenia com a principal raó de ser la renovació sense prejudicis de la que ells consideraven una poesia anquilosada en el temps. Tanmateix, però, la vasta producció de lautora, així com la gran quantitat de registres i temàtiques que comprèn i la seguretat personal que la identifica des d'un principi, fan que la seva poesia ultrapassi l'adscripció a un moviment delimitat i adquireixi un valor intemporal. La poesia de Cecília Meireles vincula tradició i avantguarda, i amb un llenguatge renovat i transparent de fons i de forma aconsegueix un simbolisme d'imatges suggestives amb una forta indagació reflexiva de rerefons filosòfic. Encara que sigui una de les poetes en llengua portuguesa més importants del segle XX, Cecília Meireles només és coneguda pels lectors en llengua catalana i espanyola a través de la traducció de duna petita mostra de poemes apareguts esporàdicament en algunes antologies de la poesia brasilera. Per això Papers de Versàlia ha decidit afegir-la ara al catàleg de la col·lecció Quaderns de Versàlia.
