«Mai, però, no sen va poder certificar lexistència perquè cap navegant posterior, balener, explorador o nàufrag, si més no que sen tingui constància, no va tornar a ensopegar amb aquell terral ignot».
Heus ací un món impossible. En un temps remot, un vai-
xell errant va topar amb un arxipèlag extraordinari que conformava la figura dun cos humà. Els mariners el batejaren com les Illes Corpòries i, naturalment, shi van instal·lar amb la pretensió de fundar-hi una civilització com cal, deslliurada de les corrupcions i mesquineses comunes a la seva espècie. Daquella aventura, i de la deriva daquell projecte fundacional, només se nhan trobat el compendi duns textos envitricollats i insòlits, confegits entre el mite i la poesia, que el cronista contemporani ens ha esporgat convenientment per fer-los llegibles, i unes il·lustracions que mostren la cartografia dunes ciutats que fa segles que ningú trepitja; dun cos que ha quedat deshabitat.
