«Mikhaïl Afanàssievitx Bulgàkov?»
«Sí, sí!»
«El camarada Stalin ara us parlarà.»
«Com? Stalin? Stalin?»
I allà mateix sescoltà una veu amb un clar accent georgià.
«Sí, Stalin parlarà amb vostè.»
«Us saludo, camarada Bulgàkov!»
«Hola, Ióssif Vissariónovitx!»
Tens davant lobra més desconeguda de Bulgàkov.
Després de desenes danys de censura lescriptor Bulgàkov rep aquesta misteriosa trucada que lencimbella fins a la direcció del Teatre de lArt de Moscou. Sis anys després comença la redacció de lobra que tens a les mans.
Aquesta darrera obra de lautor ens porta a la Geòrgia de principis del s. xx on un jove Stalin senfronta a lautoritat, lEsglèsia, la policia i lestat. Situada com una obra menor on homenatja al màxim responsable de la seva repressió, sha plantejat que lautor finalment es va rendir als seus repressors, va ser així? O potser una ironia finíssima situa al mateix Stalin davant del mirall de la seva joventut. El reflex dun jove revolucionari que enfronta tot poder i que organitza als obrers georgians per viure duna altra manera.
Homenatge a Stalin, critica velada? Jutja tu mateix.
Mikhaïl Bulgàkov (Kíiv, 1891 Moscou, 1940) es va llicenciar en Medicina lany 1916 i va exercir aquesta professió fins que va decidir abandonar-la per dedicar-se a lescriptura. A partir del 1921, any en què es va instal·lar a Moscou, va col·laborar en diversos diaris i va començar la seva carrera descriptor. Va patir una censura sistemàtica per part de Stalin, però va continuar traduint i escrivint teatre i literatura sotmès a una gran penúria i a unes dificultats extremes fins al final dels seus dies. Entre les seves obres, destaquen La guàrdia blanca, Cor de gos i El mestre i Margarida.
«Bulgàkov és un conspirador contra el llenguatge.» Boris Groys
«La seva genialitat és que la seva energia satírica i les seves provocacions són tan multidireccionals que, molts anys i molts canvis de règim després, encara sembla recentment desafiant.» The Guardian
«Sarcàstic i mordaç, genial.» Núvol
