NOPINTEU 2024-2025: DEL ROMANTICISME A L'ABSTRACCIÓ

Una nova edició del NoPinteu que comença amb els pintors del romanticisme i acabarà amb les abstraccions del segle XX conduït per Josep Maria Rovira, catedràtic d'història de l'art i Doctor en Arquitectura, autor del llibre recent sobre Cézanne publicat per l'Editorial Abada.

Les sessions es duran a terme en dimarts a les 18:30h al Poblenou i de forma exclusivament presencial.

PROGRAMA

1 d’octubre TURNER
William Turner (1774-1851)
Els artistes anglesos no tenien la pressió dels seus veïns de França. El nen William Turner va ser molt feliç a la barberia del seu pare. Els clients apreciaven la seva habilitat per fer retrats i dibuixar les ribes del Tàmesi ple d’una boira que difuminava la realitat del que podia veure. La pintura només podia ser aquesta batalla per guanyar la llum o la reivindicació d’una arquitectura gòtica i arruïnada que permetés alliberar anhels romàntics o negar-se a fàcils evocacions classicistes.

12 de novembre. DELACROIX
Eugène Delacroix (1798-1863)
Fora del focus oficial, Delacroix es va entestar en regirar-ho tot. Amant d’atmosferes exòtiques o de personatges d’altres races, va creure que la llibertat guiaria al poble o que les odalisques valien més que les cortesanes nacionals i encara va tenir temps per deixar-se retratar en el terrorífic quadre de Gericault, Le radeau de la Méduse. Tant d’excés el va portar a menysprear l’acabat de moltes obres.

26 de novembre: COURBET
Gustave Courbet (1819-1877)
El realisme, que sempre va reclamar per la seva obra, l’allunyava de l’art oficial. Els motius pictòrics amb els que es va enfrontar, diferien dels temes mitològics o històrics que es presentaven als Salons. Enterraments, escenes casuals i altres discrepàncies, el van portar a replantejar-se què es el taller d’un artista i a qui ha de servir la seva feina. Republicà, defensor de la Comuna, socialista convençut, va ser acusat de l’enderrocament de la columna de la plaça Vendôme i condemnat. Es va exiliar a Suïssa.

14 de gener MANET
Édouard Manet (1832-1883).
Es va atrevir a desmuntar un dels conceptes cabdals del art acadèmic: la finitio. Va gosar pasar del mite al cos físic real. L’escàndol estava servit i li van prohibir penjar obra al Salon. Velázquez va ser el seu mestre, Espanya la seva inspiració. I l’impressionisme va començar a esmolar els ullals. Tots els pintors van aprendre d’ell i no era possible cap marxa enrere.

4 de febrer MONET
Claude Monet (1840-1926).
Pintar realitats naturals evanescents li va fer obrir els ulls. Els reflexes dels rius o la boira del Tàmesis o els seus mestres holandesos, el fum de les màquines de tren i els quadres de Turner, l’afició dels japonesos per pintar l’aigua, li van ensenyar que la realitat que veiem es esmunyedissa i que limitar-la mata la funció de l’art. Com ho feia el pla Haussmann o l’Opera de Garnier amb París. El nenúfar és una planta que surt del llot més infecte per aparèixer com gairebé immaculada. La natura està en constant transformació i la pintura no te dret a fossilitzar-la. Això és Monet.

4 de març CÉZANNE
Paul Cézanne 1839-1905).
Nascut en un petit poble de províncies i fill d’un banquer amb ganes d’aventures, es va negar a seguir els camins del seu progenitor. Va posar ordre en l’àmbit impressionista que no li agradava gens amb una frase decisiva. “Monet és un ull, però jo sóc un ull i un cervell”. Amb això va definir un programa basat en tres punts que explicarem. I que no va poder acabar. Però li valia per als que van venir després el consideressin el seu mestre o el seu pare.

6 de maig KANDINSKY
Vasily Kandinsky (1866-1944).
La capacitat de l’artista rus per començar amb els postulats i els grups expressionistes li va permetre la seva deriva en vers de l’anomenada abstracció lírica. La contemplació del famós “Paller” de Monet -encara que no sabem quina de les sis versions va poder contemplar o si es va fixar precisament en la seqüència de totes elles- i les visions “espiritualitzades” de la Plaça Roja li van permetre observar la inestabilitat de les coses. El seu misticisme va fer la resta i el seu ensenyament a la Bauhaus va concloure la seva carrera.

3 de juny: MALEVITCH
Kasimir Málevitch (1879-1935).
Guanyar-li la batalla al sol vol dir provocar que la llum deixi de ser la protagonista de la pintura i acabar definitivament amb l’impressionisme i amb tota figuració. L’abstracció geomètrica de Malevitch organitza un món al qual tota la simbologia de les icones bizantines dona un suport metafísic, sense renunciar al nou simbolisme que la revolució soviètica va necessitar als seus inicis. Després, Stalin no el va perdonar.