CURS DE LITERATURA NORDAMERICANA
Seguirem un recorregut per alguns dels moviments literaris i obres emblemàtiques de la literatura nord-americana no tan sols contextualitzant-les en la seva època i l'univers del seu autor, sinó tractant de bastir ponts amb el present i analitzar com es construeix el mite d'una nació a través de la literatura i la forma en què la narració d'una època i fins i tot el nostre propi imaginari (europeu) es veu afectat per les produccions culturals nord-americanes.
COM, ON I QUAN?
El curs s'impartirà en la Nollegiu de Clot un dimecres al mes de 18:30h a 20:30h i es podrà seguir via zoom en directe.
Les gravacions de les sessions es posaran posteriorment a disposició del públic a preu de sessió solta. En cas que estigueu matriculats, la gravació la podreu adquirir amb un 50 per cent de descompte.
Beatriz García Guirado
Periodista i escriptora, ha treballat durant prop de quinze anys com a periodista cultural i va ser editora de Cultura d'un diari nord-americà dirigit a la comunitat llatina dels Estats Units. D'aquesta experiència va aprendre que la cultura d'una comunitat és sovint el clixé sobre una comunitat i que les comunitats són tan diverses que és impossible parlar de "llatins" tant com de "nord-americans".
Ha escrit les novel·les El silencio de las sirenas, La Tierra Hueca i Los pies fríos; aquesta última ambientada en un sud dels Estats Units alimentat de lectures, pel·lícules, sèries, articles i entrevistes als qui de l'una o l'altra manera han viscut a la frontera. En realitat, un no-lloc del que prové tota la ficció. El primer seria dir, llavors, que parlar de literatura nord-americana no és parlar dels Estats Units sinó de la invenció dels Estats Units i les seves dissidències històriques.
També ha coordinat antologies, coescrit l'assaig Ballard reloaded i participat en un assaig sobre el cineasta David Lynch amb un capítol dedicat a l'insòlit en el seu cinema.
A més de novel·lista aficionada a la literatura nord-americana i guionista ocasional, Beatriz García fa història cultural. Actualment, investiga la relació entre l'art i el crim a la ciutat de Los Angeles. "Actualment", valgui dir-ho, és una paraula que significa poques coses. El que passa, va passar. El que passa, passarà. Ho veurem en el curs.
18 d'octubre
La gran epopeia nord-americana
Moby Dick, de Herman Melville.
Qui digui que Moby Dick és avorrida és que mai no s'ha sentit el capità Ahab lluitant contra l'incomprensible... El sistema, el món, la cara menys amable d'un Déu que ens fa llum de gas. La batalla entre el Bé i el Mal, o entre la Natura i l'Home, o entre l'home i el Poder comença en aquesta primera sessió on parlarem del simbolisme de la gran epopeia nord-americana. Qui o què és el Leviatan avui?
15 de novembre
De la Generació Perduda a la Gran Depressió
El raïm de la ira, de John Steinbeck
Encara que Steinbeck no va pertànyer al cercle d'escriptors exiliats a Europa després de la Primera Guerra Mundial que la Gertrude Stein va descriure com la "Lost Generation", cap altre escriptor va retratar les desigualtats socials lligades a la Gran Depressió que posa fi als Feliços Vint. El raïm de la ira és tant un testimoni històric i ficcional de la miserable vida al camp californià del anys trenta com un "tour de force" polític d'un autor "perillós". De què està fet el somni americà? És responsabilitat de l'escriptor fer-nos despertar d'aquest somni? Què té a veure El raïm de la ira amb Moby Dick? Ho veurem en aquesta sessió.
13 de desembre
Violència, racisme i pregàries al fantasmagòric Sud
Sang sàvia, de Flannery O'Connor
El fantasma de la cancel·lació persegueix la Flannery O'Connor com aquells altres extranys esperits del gòtic sureny que embruixen les granjes i pobles on s'ambienten les seves històries. I en aquesta sessió ho questionarem... Palarem d'allò "grotesc" o "freak" a l'imaginari del Sud - vist des de la perspectiva del Nord-; de predicadors maniacs, de ser catòl.lic en terres protestants on tot i tots fan penitència i de les acusacions de racisme que va rebre la seva obra i sobretot la seva persona a mitjan 2020. Però sobretot parlarem de Sang sàvia... Al·leluia!
17 de gener
Massa polit per ser realisme brut
Catedral, de Raymond Carver
Els escriptors de relats sovint es queixen de la poca consideració que té aquest gènere en el nostre país, on sembla que els relats siguin una mena d'entrenament per escriure la "gran" novel·la. Als Estats Units, de la mà d'autors com Cheever, John Fante o Carver, el relat és el cor, la carn i els ossos del realisme brut. Perquè li diuen "brut" si són històries tallades a navalla, on menys sempre és més? Mestre indiscutible de les distàncies curtes i els volcans interns que mai acaben d'esclatar, però posen en evidència les esquerdes de la convenció, els relats de Catedral són allò que passa (i molt!) quan sembla que no passa res. Ens convertirem en el protagonista de La finestra indiscreta per a ensumar les esquerdes de la vida aliena als seus relats.
(ALERTA de prosa contagiosa).
21 de febrer
El Llibre Negre de la literatura postmoderna
Mumbo Jumbo, dIshmael Reed
Segurament algun periodista cultural hagi escrit un titular de l'estil de "Qui va ser Ishmael Reed, el Thomas Pynchon afroamericà", però si ho va fer es va quedar molt curt. Abans que Pynchon publiqués El arcoiris de la gravedad, Mumbo Jumbo era la torxa de la literatura postmoderna afroamericana fent una cosa tan radical i necessària com reinventar la història i el llenguatge (i a més, amb gràcia) transportant-nos al Renaixement d'Harlem dels anys 20 i 30, l'època daurada de la cultura afroamericana. Com podem llegir Mumbo Jumbo sense lligar-la amb la literatura nascuda a partir del Black Live Matters?
20 de març
La crònica "definitiva" del Nou Periodisme
L'any del pensament màgic, de Joan Didion
Dedicarem una sessió al Nou Periodisme dels anys 60, però ho farem amb un llibre publicat al 2005, la crònica definitiva de la Joan Didion, una de les escriptores i periodistes que va narrar el costat fosc del somni americà amb la mateixa honestedat amb què després narraria la seva època més fosca: el dol i la malaltia.
10 d'abril
Correcció política i lombra de la cancel.lació
La taca humana, de Philip Roth
No és la novel.la més coneguda de Philip Roth, però sí és profètica a l'hora de posar de rellevància la doble moralitat d'un país que sembla abraçar la Primera Esmena de la seva Constitució alhora que l'ignora. L'humor corrosiu d'uns dels autors nord-americans més crítics i lúcids amb la seva societat ens fa repensar el present i allò que s'amaga darrera de la tan preuada correcció política.
15 de maig
Foodies, runners i serres mecàniques
American psycho, de Bret Easton Ellis
Benvinguts 80, al turbo-capitalisme i el personatge del psycho killer als Estats Units, com a mite i antiheroi de masses. En aquesta sessió intentarem respondre a preguntes com: per què els 70 i els 80 van ser l'època daurada dels assassins en sèrie? Què té a veure el Patrick Bateman, el protagonista d'American psycho, amb la Generació Zeta? I potser, imaginar com serien les seves xarxes socials... En un món de foodies, runners, gamers i incels emprenyats, la novel.la de Bret Easton Ellis s'expandeix com una taca de sang sobre una catifa de mil dòlars.
12 de juny
L'altre realisme màgic i 'weird'
Cuentos escogidos, de Joy Williams
És possible que l'escriptora Joy Williams sigui una de les veus més singulars, crítiques i al mateix temps paradigmàtiques de la literatura estatunidenca; en les seves novel·les i relats es donen cita el weird, el neogòtic meridional i un realisme màgic i absurd que la converteixen en una mena de prodigiosa ermitana del desert. En plena expulsió d'allò diferent i regnat del que és igual (la globalització de tot), els contes de Williams són la imaginació insubornable i els focs d'artifici de la literatura contemporània americana. Serà el nostre altre 4 de juliol.
