Juliol és un bon mes - com qualsevol altre - per conèixer Molière
L’editorial Cátedra publica una interessant i molt ben documentada biografia d’un autor que va saber canviar les normes de la comèdia i que ha deixat una emprempta que encara avui ressona. Com sempre passa a la historia de la literatura, l’amic no és que inventés res de nou, però va saber trencar amb la moda imperant del moment que llavor era la de seguir el model de les comèdies de Lope, per fixar-se en l’estil italià de la commedia dell’arte i dels clàssics greco-llatins.
Una d’aquestes fonts és aquesta trepidant comèdia de Menandre traduïda per Eloi Camps a Adesiara i que va servir d’inpiració per a una de les peces més brillants de l’autor i que conté fragments que voldríem aprendre de memria per, de tant en tant, deixar anar a alguns personatges d’aquells que tenim el gust de trobar-nos per la vida, El MISANTROP / El MISANTROPO
Una altra de les meravelles que us recomano és el TARTUF. Una de les coses que Molière sabia fer molt bé era començar, aquí trobareu un dels inicis més espaterrants de la historia del teatre. Una senyora molt emprenyada que passa revista de tots els defectes dels seus parents. Una delicia de peça que malauradament i com passa massa sovint no podem trobar disponible en català, tot i que hi ha traduccions brillantíssimes de Lluís Maria Todó o d’en Josep Maria Vidal. I ja per acabar amb el monogràfic molieresc dues perletes més: EL MALALT IMAGINARI un altre dels exemples d’aquesta manera d’interpretar els textos dels dramaturgs clàssics com Plaute.
I la que va ser el primer gran èxit de l’autor segons la biografia de Forestier que us deia abans, LES DONES SÀVIES
Com que no només de Molière vive el hombre també us recomanaré uns títols dels que ara mateix podeu trobar a la cartellera.
A la Sala Atrium M’HAURIEU DE PAGAR d’en Jordi Prat. Si, ja us en vaig parlar, no faig catúfols, és simplement que ara no només podeu llegir el text si no que podeu veure la funció!
A la Sala Villarroel podreu anar a veure l’adaptació que ha fet Àlex Rigola de LA GAVINA de Txèkhov. Sempre és interessant veure noves lectures de peces tant perfectes i canòniques.
La llegim, l’anem a veure i després en parlem, de Txekhov
I parlant d’adaptacions n’arriba una que també caldrá veure, el PEDRO PÁRAMO del Rulfo, al tanto que no s’hi posen per poc!!!! Si no l’heu llegit, de veritat que és una obra d’art, no exagero.
Acabem les recomanacions de juny amb una autora l’obra de la qual s’ha recuperat gràcies a la col·laboració d’Arola i el Teatre Nacional de Catalunya, Carme Montoriol.
Obrim el teló de l'estiu?
