La vista als dits recull, revisats, els seus dos primers llibres de poesia publicats en aquesta mateixa col·lecció, Los fòssils (al ras), ara convertits en Los fòssils al ras, i El fàstic que us cega, revisitats i revisats amb el cisell de lexperiència poètica i vital. Aquests llibres estaven exhaurits i daquesta manera lautor els torna a posar en circulació revisitant-los i llimant alguns defectes que el pas del temps i una visió cada cop més segura de la pròpia creació poètica han anat evidenciant a lull sempre crític de lautor. En aquestes primeres experiències lautor, tal com diu el pròleg de Josep Pedrals creia que «el somni lenverinava, que la inutilitat del verb florit no hauria de poder més que el desassossec callat», fins al punt que, en el segon llibre «va voler remarcar la brutor del que lenvoltava, la inconsistència dels fonaments i de les convencions, la constatació de les repugnàncies, i va traçar un camí per entre la femta, buscant la certesa per sota de la lletjor, maldant la sutzor, en una mena desclat barroc».
Dues noves propostes clouen el present volum: La vista als dits, resultat, segons Pedrals, duna meravellosa interferència: «va aparèixer lamor» i lautor «va reconvertir la frisança indeleble que anava contra el viure, en un goig de sensualitat, pell a pell». I clou el volum el llibre Cartes mortes, una mena de retorn als temes primers, però des duna misantropia plàcida, «sense exabruptes, duna nitidesa i una finor carnerianes». Dos nous llibres de Joan Todó on la poesia es contrau i se sintetitza en aquella experiència extraordinària de llenguatge de què parlava Raül Garrigasait en la carta-epíleg que tancava El fàstic que us cega i que ara propicia una enlluernadora resposta epistolar, veritable teoria poètica sense concessions a lèxit fàcil ni al confort de la intel·ligibilitat temptadora, amb què lautor clou la reunió daquests quatre títols que shan fet un.
