«La publicació de Temps sense treva, l?obra poètica completa de Francesc Vallverdú ?diu el conegut crític literari Àlex Broch en el pròleg a aquest volum?, és un fet editorial important que mereix i obliga a tota una sèrie de consideracions. La primera, sens dubte, és que solidifica i enriqueix un temps de la nostra història poètica més recent tant pel que fa a obra com a discurs teòric, crític i literari. (...) Per això [aquesta edició] és tan oportuna com necessària i, alhora, també clarificadora per les moltes raons que el seu autor (...) ens explica en els dos textos ??Presentació? i ?Apunts sobre versificació?? que precedeixen el volum. Dos textos que no solament donen la raó interior del procés d?una obra quant a configuració de llibre i volum, sinó també quant a utilització de recursos lingüístics i retòrics.» Més endavant el crític recorda que l?any 1976, en fer una valoració de conjunt de la poesia de Vallverdú, titulà el seu article «Fidelitat al realisme» i afegeix: «En tot cas els llibres publicats en aquests darrers trenta anys confirmen el sentit d?aquesta fidelitat i introdueixen modulacions i intensitats que reforcen trets que, aleshores, apareixien per primera vegada (...).» I Broch conclou amb aquestes paraules: «Llegir avui la poesia de Francesc Vallverdú és redescobrir una de les veus poètiques més representatives del realisme històric dels anys seixanta, però també conèixer l?evolució d?un procés que, sense renunciar als principis bàsics de la poesia realista, s?obre a una reflexió posterior on el jo del poeta apareix cada cop amb major freqüència.»
