En aquest darrer poemari de Maria Wallace, Omplint de veu el buit, lautora reitera de manera subtil i harmoniosa la creativitat de la seva escriptura, el sentiment de màgia, que hi és inherent.
Deia Vladímir Nabokov que Temps i seqüència no poden existir en la ment de lautor perquè no hi ha cap element temporal ni espacial que governi la visió originària, lescatxic de llum que il·lumina la penombra prematura en la conscient obnubilació íntima, que concita un desfici en el cervell de lescriptor, flanquejat sempre entre el que ell anomena rapte i recuperació, entre lespurna de la inspiració i la recuperació del moment intrínsec que vol invocar. Aquest és lespai sobretot de la solitud de la seva ànima, que intenta omplir el buit que li provoca amb els seus versos daquests 51 poemes.
El passat familiar de la Tresa és vallarenc i guixolenc, fins i tot xilè, però la seva ànima és irlandesa. De tota manera ella viu en els seus versos: allà on visc i soc jo és en la meva escriptura. [
] Escriure és un exercici denyorança, de creació, una manera darrelar-me per donar sentit al meu sentit de divisió. Divisió que crea fricció, i en aquesta fricció és on neixen les espurnes creatives. És el que el seu estimat Patrick Kavanagh va dir: Vaig irrompre en el vers i es va convertir en la meva vida. La poeta se situa entre realitat i somni, aquell espai de vigília en què sembla que els dits toquin linefable. Maria Wallace, com manifesta en una poesia daquest volum, veu la Vida en colors entre el blanc i el negre, amarada també del blau del cel i de laigua de la mar.
_____________
Maria Wallace, pseudònim de Maria Teresa Mir Ros, és autora dels llibres de poemes La segona ombra (Edicions de LAlbí, 2010) i El blau de la distancia (Publicacions de la Diputació de Girona, 2014), ambdós en edició bilingüe anglèscatalà.
Va néixer a Fenals dAro, al Baix Empordà. Quan era una nena, va emigrar amb els seus pares i germans a Xile, on shi van estar vuit anys. Des del 1969 viu a Dublín (Irlanda). Lany 2005 va cursar un màster en literatura angloirlandesa; lany següent, va guanyar el prestigiós Hennessy Literary Award com a millor poeta emergent. Actualment, continua dirigint el grup descriptura creativa que va engegar lany 1996 i acaba deditar Tallaght Soundings, lantologia número 5 dels treballs del grup. Ha guanyat nombrosos certamens literaris i té poemes publicats a Itàlia, Austràlia, Anglaterra i Escòcia.
Una coral australiana ha posat música a The Meenybradden Bog Woman, un dels seus poemes més icònics. És jurat, en les categories de poesia i prosa, del Jonathan Swift Creative Writing Competition.
La seva trajectòria creativa comprèn, a més de lescriptura, el dibuix, la pintura, la fotografia i lartesania. Tot aquest procés artístic que ha culminat en la poesía ha estat, segons ella, una manera dexpressar el que sovint és tan complex de revelar.
Afirma que la vida, sense un repte, resulta menys captivadora.
