Jordi Prat I Coll (1999-2022)
Teatre Reunit
Prat I Coll, Jordi
Teatre reunit (1999-2022). Aquest volum, que inclou peces seleccionades pel mateix autor escrites entre 1999 i 2022, ens ofereix un recorregut per l'escriptura de Jordi Prat i Coll i és testimoni de la consolidació d'una veu dramatúrgica que dialoga amb la tradició teatral i amb el present, explora liminalitats, se situa en llindars i incomoda (entenent aquest incomodar no com...
Sinopsis
Teatre reunit (1999-2022). Aquest volum, que inclou peces seleccionades pel mateix autor escrites entre 1999 i 2022, ens ofereix un recorregut per l'escriptura de Jordi Prat i Coll i és testimoni de la consolidació d'una veu dramatúrgica que dialoga amb la tradició teatral i amb el present, explora liminalitats, se situa en llindars i incomoda (entenent aquest incomodar no com una provocació grollera, sinó com a "quelcom semblant a trucar a la porta del neguit de les veritats absolutes i obrir-la emocionalment al de les poètiques possibles"). Prat i Coll habita el rol de dramaturg des d'un espai polièdric, que comparteix amb el de director d'escena i el de docent, una trinca sense contrincants, horitzontal i cooperativa, en la que cap dels tres rols es pot deslligar de l'altre.
Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UPF i en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona (premi extraordinari). Director, dramaturg i traductor, combina la dedicació creativa al teatre amb la pedagogia. Entre els textos que ha estrenat com a dramaturg cal destacar Obra vista (Sala Beckett, 2005), De quan somiava (Sala Atrium i Teatre Lliure, 2013), Requiem for Evita (Temporada Alta i La Seca, 2017; Premi Teatre Barcelona a millor musical), M'hauríeu de pagar (Temporada Alta, 2020; Sala Atrium i Grec Festival, 2021) o Fàtima (Teatre Lliure i Grec Festival, 2022). Ha traduït Copi, Caryl Churchill, Sarah Kane, Ayub Khan-Din, Lucy Prebble o debbie tucker green. Com a director ha dirigit tant clàssics (Josep M. de Sagarra, Serafí Pitarra o Federico García Lorca) com contemporanis (Caryl Churchill, Copi, Heiner Müller, Lluïsa Cunillé, Antonio Tarantino o Rebekka Kricheldorf). Entre els premis que ha rebut cal destacar el Ciutat de Barcelona per Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol (Teatre Nacional de Catalunya, 2018), pel qual també va guanyar el Max a la millor adaptació teatral i el Premi de la Crítica a la millor direcció, o el Premi de la Crítica a millor text per M'hauríeu de pagar
Comentarios
Sé el primero en comentar este libroArtículos relacionados
Otros libros del autor
