ARQUITECTURA I POLÍTICA
En un moment de La muntanya màgica, Thomas Mann va escriure: Tot és política. Ho tenim fàcil doncs: larquitectura també. Larquitectura és política. Forma part inseparable della. Són indestriables. Resseguirem alguns dels casos més representatius en els quals larquitectura occidental ha palesat aquesta dualitat inseparable. I ho farem des dels moments on el que estava en joc no era només leficàcia del problema a resoldre sinó també la capacitat per construir la novetat a la qual, tota arquitectura que aspiri a ser-ho, està obligada.
Dimarts, 28 de setembre, 19h
Els Medici: el complex de Sant Llorenç a Florència. 1418-1573.
Dominar la ciutat clau de la Toscana va ser el projecte polític més important que els Medici es van proposar realitzar. Ocupar el centre de la ciutat amb els edificis representatius familiars significava redactar un programa precís, que després tothom va copiar, i oferir una nova arquitectura urbana que acabés amb el passat medieval.
Dimarts, 9 de novembre, 19h
San Pietro in Montorio: Roma 1475-1503.
La pugna entre el Vaticà, França i Espanya per obtenir el poder a la muntanya del Gianicolo va convertir a larquitectura com a protagonista a través dels projectes que allà shi van construir. Espanya encara hi és instal·lada.
Dimarts, 21 de desembre, 19h
Palladio a Venècia 1508-1580.
La lluita a mort entre els patricis venecians moderns, partidaris de la nova arquitectura renaixentista i dels qui encara defensaven una arquitectura mes pròpia dels temps medieval-bizantins, sencarna en els grans projectes per la ciutat que Palladio va aconseguir realitzar o projectar.
Dimarts, 18 de gener, 19h
El Sacre Coeur de París, 1875-1923. La Sagrada Familia de Barcelona, 1882 i lo que te rondaré...
Les novetats en la vida i la societat, els costums i la moral que la revolució industrial va comportar, van esdevenir des del punt de vista de lesglésia catòlica, una degeneració dels costums i la presència duna nova classe: el proletariat, que pensava en una emancipació de les noves regles. La necessitat dexpiar tants pecats va fer reaccionar al poder religiós en aquests dos exemples a París i a Barcelona. La separació de lesglésia de lEstat eren al darrera daquest clima de confrontació.
Dimarts, 1 de febrer, 19h
1927: El concurs del Palau de les Nacions a Ginebra.
Desprès de la primera guerra mundial (1914-1918), la nova Europa aspira a ser capdavantera duna política diferent que eviti catàstrofes com lanterior. La constitució de la Societat de Nacions demana duna arquitectura que la representi. El concurs aclarirà moltes coses.
Dimarts, 1 de març, 19
6.- 1931-1933: el concurs del Palau dels Sòviets a Moscou.
La necessitat duna arquitectura que aculli la seu del Partit Comunista Soviètic, serà loportunitat de mostrar el laboratori de formes que competiran per guanyar-lo.
Dimarts, 5 dabril, 19h
1937: lExposiciò Internacional de Paris.
El pavelló dAlemanya i el de la URSS estaven enfrontats al Sena. Desafiant-se reivindicaven un poder sobre el món que larquitectura acompanyava. Gairebé amagat, el pavelló de la República Española presagiava una catàstrofe en cadena que no tardaria en arribar.
Dimarts, 10 de maig, 19h
1971-1977: el centre Georges Pompidou de Paris.
Un enorme solar al cor de la ciutat ple de significats, havia de ser aprofitat per la seva revitalització. El concurs internacional del futur museu es indicatiu de quins eren els interessos dels polítics del estat francès.
Dimarts, 7 de juny, 19h
1991-1995: el MACBA de Barcelona.
Les Olimpíades de 1992, varen suposar reformes dràstiques al teixit social i urbà de la ciutat de Barcelona. El Raval en va sortir perjudicat. El MACBA es un exemple de les manipulacions polítiques que larquitectura ens pot oferir sense donar-nos a canvi més que una imatge gens nova, sense possibilitats ni contingut.
Dimarts, 28 de juny, 19h
1965-2013: les torres bessones de New York.
Latemptat contra dues de les arquitectures més representatives del poder occidental va desfermar una batalla política per engegar la reconstrucció i assegurar-ne el seu valor simbòlic.
