Un baró cràpula i desvagat ordeix un pla per poder seduir Rosa, la filla dun ferrer de tall íntegre i treballador. El patge del baró, tanmateix, obligat a col·laborar en la pèrfida acció, és captivat pels encants de la noia, i això fa que el pla tingui unes conseqüències del tot imprevistes per a laristòcrata. La crítica de la noblesa més depravada («¿És noble lo que ara feu / los nobles davui en dia? / Jugar, caçar tot lo dia, / dâ escàndols pertot arreu... / I entre tant folgar i riure / com raça degenerada / teniu lespasa oxidada, / i ni sols sabeu escriure») contrasta amb la reivindicació de lètica del treball i de lhonradesa en aquesta obra, una de les més reeixides del període més fecund de Frederic Soler.