La suggestió, la subtilitat, lemoció tàcita, el misteri, la tendresa, lencís per les menuderies, la sensibilitat excepcional pels matisos delicats del paisatge... No hi ha prou mots per expressar lexcelsitud de la poesia xinesa. Com deixà escrit Marià Manent en el pròleg a Laire daurat, «la lírica xinesa revela, al fons de les seves peculiaritats pròpies, la unitat bàsica de lesperit humà. Shi troben aquells sentiments elementals que han servit sempre de primera matèria a lalquímia poètica». I tenia tota la raó, com podreu comprovar quan obriu aquest llibre disposats a deixar-vos endur per la bellesa de les coses senzilles.